Font: Countrycat

Emotiu segon concert de la gira de comiat d'una de les bandes catalanes que més han fet gaudir a l'afició al country. The Steel Horse Band, en les seves diferents etapes, ha sabut compaginar amb encert versions de temes de grans artistes country de diferents èpoques. El concert de divendres passat al Wild Bunch Saloon no en va ser una excepció, i s'hi van poder escoltar versions de una gran varietat de cantants com ara Brad Paisley, Kevin Fowler, Alan Jackson,... No hi van faltar dues cireretes molt especials.

La primera, l'únic tema propi escrit i musicat per la banda. "Carmín en el cristal" no podia faltar a la cita. Un molt bon tema que els qui no el conegueu ja trigueu a fer-ho. La Neus Lloveras va explicar també el ball que es va fer especial per la cançó, i qui va voler el va poder ballar amb la banda tocant-lo en directe.

I la segona cirereta, quan ja pensàvem que el concert s'acabaria... el ja tradicional i mític "Sweet home Alabama", que cantat amb la força d'en Josep Pérez Granero i amb la pedal deixant-s'hi sentir amb encert, va fer vibrar el sempre especial últim bis. Un gran final per un gran concert.

Tot i gaudir-lo, no va deixar de flotar en l'ambient els aires de nostàlgia, de saber que tants concerts després d'aquell debut tant espectacular al Luckenabach de Cerdanyola, la banda deia l'adéu definitiu a Vilassar.

Ara ja només en queda un. L'últim. El darrer. El definitiu concert de despedida de The Steel Horse Band.

Serà el proper divendres 29 de novembre, al Renegade Music & Dance de Mataró.

De veritat us ho diem. Amb el cor a la mà i sense tenir-hi cap interès personal. Aneu-hi. Sisplau, feu que el Renegade no hi càpiga ni una agulla. No només perquè hi podreu presenciar un espectacle total. Sinó també per fer justícia. La justícia habitual que representa donar suport als locals country catalans que aposten per la música en directe en els temps que corren. Però també la justícia afegida de donar suport a una banda que ha tingut la moral de dedicar moltes i moltes hores a construir un projecte musical propi, amb professionalitat que molts dels qui triomfen comercialment ja voldrien tenir algun dia. A una banda que tant amb els integrants actuals com els que han anat passant durant aquests anys, ha demostrat entrega total i absoluta al seu públic. Que sempre ha volgut fer-se amb tothom i ajudar a mantenir el bon rotllo amb uns i altres. Que han lluitat per oferir una musicalitat 100% country amb instruments com el banjo o la pedal steel. Poca conya, això que pot semblar una obvietat és gairebé impossible d'oferir al nostre país, on la tradició per aquests instruments és escassa (gairebé inexistent en el cas de la pedal steel guitar). Per tot això, per l'estima personal que els hi pugueu tenir, per ser el darrer dels darrers, per si encara no els heu sentit mai, per si no us n'heu perdut cap concert,... per tot i per més, divendres 29 de novembre omplim el Renegade.


Podeu veure algunes fotografies de la nit a la galeria de Countrycat a Flickr.


A continuació us enganxem alguns dels vídeos que vam poder enregistrar durant la vetllada.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada