Font: Countrycat

Quina nit, senyores i senyors, quina nit!

Dimecres 14 d'agost passarà a la història de l'afició a la música country a Catalunya. D'acord, no va ser un concert d'Alan Jackson omplint dues nits seguides el Palau Sant Jordi amb les localitats exhaurides, però a fe de déu que la nit de dimecres va tenir tant o més valor.

La Nit Country de Cardedeu (que com a esdeveniment porta ja molts anys fent-se, sempre amb música en directe -- llegiu la crònica de l'any 2011) va suposar una cosa molt important. Per primera vegada en molt de temps (o directament, per primera vegada...) va ser l'afició al country unida la que va donar forma a la trobada. Van ser les aportacions de tantíssima gent, locals i entitats (la nit mateix encara hi havia gent que va voler afegir-se a la llista de mecenes) les que van fer possible un festival com el de Cardedeu.

Gent unida, uns més centrats en el ball i altres en la música, però tots i totes units per un objectiu comú. Resultat? Una nit com la de Cardedeu. Al voltant de les 1.000 persones (un paio amb un banjo i la seva família segons la guàrdia urbana de Cardedeu) es van reunir al llarg de la nit al Vallès Oriental per gaudir de valent amb country music.

Una crònica com aquesta no podia pas començar sense reconèixer l'ajuda de tanta i tanta gent. A tots i totes, moltíssimes gràcies! Ho hem fet possible!!!

La trobada va començar amb el concert del duet catalano-californià The Clydes, que van obrir plaça amb un clàssic de Hank Williams, Hey good lookin'. I al cap de pocs temes vindria un dels primers moments màgics de la vetllada.

The Clydes van convidar a tocar amb ells a una persona molt especial. Ni més ni menys que en Gabi Ibañez va sortir amb el seu banjo a donar un pessic old time a un parell de cançons: Will the circle be unbroken i Red river valley. Un 10 per en Gabi, que debutava als escenaris com a músic (ja fa anys que com a professor i coreògraf recorre les tarimes de tot Catalunya escampant bon rotllo, amor a la música i qualitat en el ball).

La resta de temes que van interpretar els The Clydes van anar des de Little Texas (amb God blessed Texas) fins a Old Crow Medecine Show (amb la multi-versionada cançó "Wagon wheel"), passant per un parell de temes de Ricky Araiza del seu darrer disc "SONGS FROM THE FAR SIDE".

Un cop acabat el concert de The Clydes, va sonar música country enllaunada durant mitja hora. Va ser aleshores quan va sortir a l'escenari un pletòric Doug Adkins, acompanyat d'una de les seves bandes europees.

El què tanta gent havíem somniat, s'havia fet realitat, s'havia fet possible!

Adkins va començar amb una versió d'una cançó molt popular dels inicis de la carrera d'Alan Jackson, el Mercury Blues. Van seguir temes de Brooks and Dunn (Boot scootin' boggie) o Dwight Yoakam (Turn it on, turn it up, turn me loose), abans que Hank Williams tornés a fer acte de presència a Cardedeu, en aquesta ocasió gràcies al tema Your cheatin' heart.

El primer tema propi que va interpretar va ser potser el què més gent coneixia. La cançó Why not one more drink que l'Anna Balaguer va coreografiar fa uns anys amb el ball Hey Cowboy. Una estona abans, en Gabi Ibañez l'havia ensenyat a tothom i qui va voler el va poder ballar davant del propi cantant; bé, davant, darrere i al costat,... és el què té això del linedance! ;-)

Van anar caient una pila i mitja de cançons, de totes les èpoques, sobretot versions però també temes propis com ara Window shopping, At 95, Whiskey salesman, Bismark o Waltz across Montana. Ni més ni menys que 34 temes va interpretar dalt l'escenari, que es diu aviat.

Doug Adkins va estar molt amable amb tothom que se li acostava per xerrar, fer-se fotografies o fer-se signar autògrafs. Una persona de tracte agradable i que va demostrar amb fets el què ens va explicar en paraules: que s'ho va passar de conya a Cardedeu.


Quan ben entrada la matinada va acabar el concert, encara es va punxar més música enllaunada per si algú no havia pogut acabar de gastar les soles de les botes! I és que durant les més de dues hores de concert, no hi va haver cançó que quedés sense ballar! Es va demostrar, per enèssima vegada, que sempre es pot trobar un ball que escaigui a una cançó. Et quadrarà més o menys el pont, els restarts, però mentre el ritme sigui el correcte és perfectament viable (i recomanable!) ballar si se'n tenen ganes.

Podeu veure un recull de les imatges de la vetllada a la galeria de Countrycat a Flickr.

I, ben aviat, els dos concerts íntegres al canal de Youtube, gràcies a la feina d'en Quim Fàbregas, que no se'n perd ni una. I que ens perdoni en Quim (o el mateix es podria dir d'en Josep Lluís, ells mai busquen ni volen reconeixements), però mai podrem expressar com toca l'agraïment a la seva feina de formiguetes. I és que... una trobada per gaudir amb el Country o un concurs de ball, no seria el mateix sense la seva càmera! :-)


Llista de reproducció del concert de The Clydes:


Llista de reproducció del concert de Doug Adkins:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada