Tercera Country Party de la Barcelona Harley Days

Font: Countrycat
Normalment la crònica d'una trobada comença cronològicament el mateix dia de celebració. Sempre ho fem així a Countrycat. Però en aquesta ocasió estem obligats a començar-la uns dies enrere.

L'acció comença el dimarts abans, a un local d'assaig de l'Hospitalet de Llobregat. Després d'una jornada laboral llarga, uns quants malalts de la música, els Casino's Country Club, es troben a les 9 de la nit per fer l'assaig general de l'actuació de la Country Party.

Countrycat va tenir el privilegi de ser-hi present, de colar-se a la intimitat d'una banda. De veure com durant 3 hores els músics van preparar un per un tots i cadascun dels 21 temes que tenien previst interpretar al concert. Va ser testimonis que tot i el cansament i la son, no van marxar fins que no van haver tocat amb un mínim nivell totes les 21 cançons. En paraules seves: "avui hem de fer tot el repertori sí o sí. Com a mínim hem de tocar cada tema un cop. I si algun no surt, el repetim. Però hem de fer aquí el concert que farem dissabte a la Country Party".

Fins i tot van tenir el detall de permetre a un lletrista amateur com jo, que assagés amb ells fins a tres vegades la cançó que vaig escriure i que cantaria per primer cop en públic al concert de la Country Party. De fet, seria el meu debut, el d'un lletrista sobrevingut, davant d'un micròfon... :-) La cagalera estava pels núvols, però la il·lusió de tenir una experiència com aquesta us puc ben assegurar que no es va quedar enrere!

Durant l'assaig hi va haver temes que van sortir brodats, a la primera, i que ja no calia retocar-los. Però alguns es van resistir en algun punt: un solo que no toca, un pont musical que hi falta, una ritme de guitarra que s'ha de produir en el moment just de la cançó, una tornada que s'hauria de repetir enganxada amb l'anterior però que no enganxa ni amb SuperGlue fins que Sant MP3 no fa acte de presència... :-) En definitiva, una feina de professional feta amb la millor de les intencions per un grup majoritàriament amateur.

Sortíem del local d'assaig, aquell dimarts, previ pagament per part del grup de la tarifa de lloguer de la sala, a les dotze tocades de la nit. Amb el cansament, però amb tota la il·lusió i amb aquell cuquet del qui sap que se'n prepara una de bona.

Aquesta va ser l'última etapa de preparació dels Casino's Country Club per encarar el seu concert a la tercera country party. Imaginem que aquesta etapa i gairebé tot el què hem escrit fins aquí va passar més o menys igual amb els altres dos grups que van fer gaudir als centenars d'assistents a la trobada de dissabte: la Country Creedence Band i la High Cross Country Band. Hem explicat la història dels Casino's perquè la vam poder viure en primera persona.

En definitiva: un cop més (i ja en van...), les bandes de country catalanes han demostrat estar a un molt bon nivell. Han deixat clar que són aquí per fer gaudir a la gent i que aposten per seguir pencant de valent per mantenir i fins i tot apujar el seu nivell. Chapeau!

Si a la pel·lícula "Plácido" el lema era "Ponga un pobre en su mesa", nosaltres no podem fer altra cosa que repetir fins que ja no tinguem veu: "Poseu una banda a la vostra trobada". Creieu-nos, ballar amb música enllaunada pot estar bé, però res a veure amb poder-ho fer amb la música en directe d'una banda com les que tenim la sort de disposar a Catalunya. Per poc que pugueu, intenteu contractar a una banda, la que sigui, per fer que la vostra festa country esdevingui un autèntic festival.

Bé, i va arribar el gran dia! Dissabte va ser un dia dels que s'esperen tot l'any. La Country Party de la Barcelona Harley Days ja és un clàssic de la concentració motera, gràcies a la feina incansable d'en Josep i la Nuri de La Boutique del Country i d'en Xavi i la Mari Carmen de Vadecountry.

I la diversió, la participació i el nivell musical d'enguany han estat a l'alçada d'anteriors edicions de la Country Party. La nostra enhorabona i agraïment més sincers!

Debutava a la trobada, quan encara picava el sol de mala manera, la "Country Creedence Band". Va obrir escenari amb un repertori molt ballable amb el seu toc particular. Seguia una de les bandes amb més projecció del panorama català, la High Cross Country Band, que per segon any actuava davant del públic barceloní. La força dalt l'escenari d'en Xeui, la veu i els dits màgics d'en Ramon i l'entrega de tota la banda ja comença a fer-se un forat al cor dels aficionats al country catalans. Per últim, també per segon any, la ja consolidada "Casino's Country Club" tancava el cartell de la Country Party amb alguns temes nous i la curiositat de fer-me pujar a l'escenari per cantar a duet amb la Monica el tema "No he pogut aixecar cap", que vaig escriure mesos enrere i que en Xavi Massuheras va musicar amb tant d'encert.

Era el tema que feia 10 del repertori i us puc assegurar que els nervis que vaig passar van fer honor a aquest número! Els moments previs a sortir a l'escenari eren una barreja de pànic i d'il·lusió. Només puc agrair a en Xavi i a tota la banda la seva ajuda i la seva estima per fer-me sentir com un més, tant el dia de l'assaig com el dia del concert. Nois, de tot cor, un 10 també per vosaltres!

I, sentint-ho moltíssim, no podem deixar la crònica aquí. Volem explicar també el punt negatiu de la nit (a banda de l'encert major o menor que vaig tenir a l'hora d'entonar la cançó... jejeje).

Tant la Country Creedence com la High Cross havien patit retallades del seu temps pactat de concert, i havia hagut de renunciar a alguns dels temes que havien preparat. Però quan va tocar el torn als Casino's, no van ser 2 o 3 temes els descartats. Va ser gairebé la meitat del concert el què la organització de Harley Days va decidir retallar unilateralment i sense avís previ. És important recalcar que la responsable va ser la organització de Harley Days, en cap moment de la Country Party (La Boutique i Vadecountry no van tenir la culpa de res del que va passar i van quedar-se igual d'estupefactes que la resta).

El motiu més aparent fou que després tocava un noi que havia guanyat el concurs "La Voz" d'una televisió espanyola i que necessitava fer proves de so i llums. El resultat va ser que de les 21 cançons, els Casino's només en van poder tocar 11, i que a més a més no van ni tenir la oportunitat de tocar-ne ni tant sols una de comiat. Simplement, van haver d'acabar de tocar. Va ser un "Fins aquí" totalment inesperat i injust. Un "s'ha acabat" que va deixar tocada a la banda sencera, per tot el què us podeu imaginar.

No volem fer més sang de la necessària però honestament no ho podíem deixar d'explicar. I si ara ens deixéssim endur pel cor la podríem dir grossa. Però ens equivocaríem. Tot i la mala jugada per les bandes i l'afició que va suportar la calor de Barcelona, la Country Party és un esdeveniment que s'hauria d'intentar no perdre. Amb canvis, sens dubte, sobretot en els acords amb la organització de Harley Days. Amb un programa que respecti els temps (ja en altres edicions els grups havien patit alguna retallada en el seu temps) penso que seria possible que la Country Party seguís formant part de l'agenda country anual. La projecció que pot donar als grups catalans no es pot descartar per culpa de fets com els de dissabte, que parlats poden resoldre's si hi ha voluntat per fer-ho. Hi haurà temps d'anàlisi pausat, de diàleg entenimentat entre les parts i de prendre mesures perquè un "coitus interruptus" de dissabte no es pugui tornar a repetir. Ni les bandes ni l'afició que va acompanyar-les dissabte a Barcelona s'ho mereixen.

Per últim, dir-vos que com cada any Countrycat va fer un reportatge gràfic de la trobada. Podeu veure'n les imatges a la nostra galeria a Flickr.

Si voleu enviar les vostres cròniques, fotografies, anuncis de festes, balls,... ho podeu fer sempre que volgueu al mail countrycat@gmail.com o convidant-nos a l'acte que obriu a Facebook, amb la màxima antel·lació possible. Si es tracta d'activitats, recordeu d'incloure tota la informació necessària: lloc, adreça, horaris, preu d'entrada,... )